Ella…

M’aixafa com si no vulgués deixar-me anar mai més, encara que vulgui no puc aixecar-me, el seu pes m’immobilitza.
No he sabut encara com dominar-la en tots els anys de vida que han passat. Em supera, no puc ser millor que ella. Em deixa sola en la foscor, emmagatzemada dintre dels seus pensaments i em costa molt sortir d’allà. Poc a poc ho aconsegueixo.

Comment

There is no comment on this post. Be the first one.

Leave a comment

This site is protected by wp-copyrightpro.com