fotografia archivos - Página 2 de 4

Suau

No hi ha res com ser sincer, primer amb tu mateix i després amb els altres. Et pots arribar a sentir flotant, com transparent; sents que l’altra persona és més propera a tu, sents com una lleu carícia als palmells de les mans amb alguna flor suau. És una sensació molt agradable. M’agrada que confiïs […]

Te’n vas…

Te’n vas però tornes per que te n’adones que t’has equivocat. Mentre no sigui tard, tot anirà bé. Tothom s’equivoca i jo encara més. Amb la col·laboració d’Elena Velasco (gràcies pet)Fins aquí són 1000 visites!Gràcies a tots! 🙂

Tot passa…

Sembla que tots els problemes passin quan li expliques tot a la teva mare. Es crea una màgia que tansols ella pot mantenir i tansols ella pot fer aparèixer.

Ella…

M’aixafa com si no vulgués deixar-me anar mai més, encara que vulgui no puc aixecar-me, el seu pes m’immobilitza. No he sabut encara com dominar-la en tots els anys de vida que han passat. Em supera, no puc ser millor que ella. Em deixa sola en la foscor, emmagatzemada dintre dels seus pensaments i em costa molt […]

Què vols?

Només relaxat i pensa en tot el que pot venir a partir d’ara. Potser se t’empassa el mar i no et deixa sortir mai més, però potser t’agrada la sensació de l’aigua xocant contra la teva pell. Només t’has de relaxar i decidir què vols.

Sospir…

inspira expira i vés-te’n lluny

Jugar amb la imaginació

Crear el teu món on saps que no ha d’estar, veure les coses que saps que no existeixen però creure-te-les com si acabéssis de nèixer.

Colors d’Abril…

En menys de 24h per a tots els gustos. Montrebei Montrebei Montrebei Montrebei – Noguera Ribagorçana Carretera de la Pobla de Segur – Pont de Suert De la Pobla de Segur a Barcelona – Pantà De la Pobla de Segur a Barcelona – Pantà Fossa de la Guerra Civil

L’esforç és…

…enfilar-se branques amunt per arribar a tocar-te, costi el que costi.

Què sents?

Sento el vent que em fa carícies suaus a l’esquena, em despentina i em pessigolleja l’orella. Sento el vent que em xiula com si fossis tu, em crida que encara m’estimes sense poder-lo veure. Sento el vent que s’esfuma, m’abandona i no el puc agafar.