Si i no

  El si i el no conviuen junts en un mateix cos. Lluiten per destacar. Lluiten per no ser iguals. És una lluita constant.
Read More

Amunt

No veus quant t’estàs enlairant si no mires cap a baix i observes el tamany de les coses que han quedat al terra.
Read More

Fes-ho

Escriure quan el cervell encara no està en marxa és la manera més sincera de dir les coses.No saps ben bé què vols dir però tens la necessitat de transmetre. Sentir carícies en aquest moment és el millor per saber si són reals o no. No cal pensar les coses per fer-les, si més no, […]
Read More

Te’n recordes?

El temps passa però els records sempre queden. No paro de recordar aquells moments.  Màxima felicitat? Com saps quan has arribat al màxim? Menys feliç segur que si, però més? Diuen que sempre es pot demanar més. Jo no demano, prefereixo viure tot el que em vingui. Te’n recordes?
Read More

Suau

No hi ha res com ser sincer, primer amb tu mateix i després amb els altres. Et pots arribar a sentir flotant, com transparent; sents que l’altra persona és més propera a tu, sents com una lleu carícia als palmells de les mans amb alguna flor suau. És una sensació molt agradable. M’agrada que confiïs […]
Read More

Te’n vas…

Te’n vas però tornes per que te n’adones que t’has equivocat. Mentre no sigui tard, tot anirà bé. Tothom s’equivoca i jo encara més.                            Amb la col·laboració d’Elena Velasco (gràcies pet)Fins aquí són 1000 visites!Gràcies a tots! 🙂
Read More

Tot passa…

Sembla que tots els problemes passin quan li expliques tot a la teva mare.  Es crea una màgia que tansols ella pot mantenir i tansols ella pot fer aparèixer.                                      
Read More

Limb

En un espai conegut des de fa temps m’enlluernen llums, m’apunten a la cara i no veig ben bé cap a on he d’anar. Estic entre el blanc i el negre.  De fet, aquest lloc no existeix, és efecte de la meva ment.
Read More

Atrapa’m

Vull formar part de tu,  fondre’m fins a desaparèixer. Agafa’m fort, que no pugui marxar.
Read More

De sobte…

…em trobo enmig d’una realitat inventada de la que no em puc escapar. No sé on sóc. Estic paralitzada. Vull obrir els ulls i despertar dins de la meva veritat, però tinc una armadura pesant que no em deixa moure. No m’agrada el que veig i tanco molt fort els ulls en la mentida.Realitat? Somio?
Read More
  • 1
  • 2

This site is protected by wp-copyrightpro.com